1 9 4 5

Lluís Llach neix el 7 de Maig a Verges, un petit poble d’aproximadament mil habitants situat a l’Empordà, comarca de la que sempre s'ha declarat perdudament enamorat. És el segon fill del matrimoni Llach-Grande. El pare és metge, fill de terratinents, que troba la seva plaça de treball en aquesta petita població gironina. La mare és mestra que havia rebut una educació burgesa a la Barcelona dels anys 30: una ciutat republicana i nacionalista, on la que les idees anarquistes i d’esquerres animaven l’ambient cultural. L’existència d’un piano al domicili familiar marcaria el jovenet Lluís Llach, qui amb tan sols sis o set anys composa les seves primeres cançons. Als nou anys es veu obligat a marxar a la localitat de Figueres per continuar amb els seus estudis, experiència que considerava molt dura però que el prepararia per emprendre als quinze anys la transició a la gran "urbe", Barcelona, on comença a estudiar enginyeria –per estudiar alguna cosa- a la universitat. Després de dos anys ho deixarà per matricular-se a la Facultat d’Econòmiques.

1 9 6 7

Immers completament en els seus ambients universitaris franquistes, i degut a l’interès que des de petit ha demostrat per la música, entra en contacte amb el grup intel·lectual de " Els Setze Jutges", antecedent del que llavors començaria a denominar-se "Nova Cançó", i en la que molt aviat hi destacaria. Amb el recolzament dels seus companys universitaris, Lluís Llach canta per primera vegada, a Terrassa, el 22 de Març, en un concert en el que, segons ha explicat en reiterades ocasions es va passar tot el temps amb els ulls tancats per poder superar la seva timidesa. Pocs mesos després participa al Festival de la Cançó del Mediterrani amb una cançó composada per Josep Andreu Forns i Lleó Borrell "A cara o creu", aconseguint el segon lloc. Poc després fitxa per Concèntric, un petit segell discogràfic dirigit per membres de la burgesia catalana amb l’únic objectiu de mantenir vives la llengua i la literatura catalanes en plena dictadura franquista. En el seu primer disc s’inclouen cançons com "Què feliç era, mare", "La Barca", "En Quítero" o "El Parc". Animat per l’èxit obtingut durant l’any anterior, Lluís Llach es presenta al Festival de la Cançó de Barcelona. Entre els assistents s’hi troba el president de la CBS Espanya, qui li ofereix dos milions de pessetes (d’ aquella època) per fitxar per aquesta multinacional a canvi de cantar en català i castellà, però la personalitat i la coherència de Lluís Llach fan que l’autor rebutgi tan temptadora xifra. Grava amb Concèntric la cançó que, en poc més d’un any, es convertiria en l’himne oficial de la resistència antifranquista de tot l’Estat: "L´estaca".

1 9 6 9

En un moment àlgid de la seva carrera grava "Irene", que aconsegueix les cent mil unitats venudes. Coneix a Laura Almerich, o simplement la Laura, que esdevé per al cantautor "la germana, l’amiga, la còmplice", passant a formar part del seu acompanyament musical que perdurarà durant més de vint-i-cinc anys. Més tard li dedicarà una cançó. Acaba l’any actuant al Palau de la Música de Barcelona, davant la plana major de la crítica especialitzada del moment, on obté la seva consagració definitiva.

1 9 7 1

L’opressió franquista que l’envolta arriba a límits absurds: es prohibeixen els seus concerts sota l’acusació de "revolucionar al público con la mirada". Lluís Llach decideix exiliar-se a París.

1 9 7 2

Es publica el seu tercer disc de llarga durada –després d’un recopilatori dels seus primers singles i elapés i un àlbum gravat en directe al Palau de la Música el desembre del 1969: "Com un arbre nu".

1 9 7 4

Després de quatre anys d’absència, torna a actuar al Palau de la Música de Barcelona, presentant en directe les cançons del seu últim disc, "I si canto trist….", preludi d’una forma filosòfica de fer cançons que configuraran el seu estil definitiu .

1 9 7 5

El seu nou treball, "Viatge a Itaca", es converteix en un dels discs mes venuts : 150.000 exemplars. La presentació al Palau de la Música, és un esdeveniment previst de celebrar-se durant varis dies, però finalitza bruscament la cinquena nit, i en Lluís Llach és detingut. La multa de cent mil pessetes i la prohibició d’alguns recitals es justifica, segons el governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, "El Sastre", per les reiterades "infracciones al reglamento de espectáculos, que prohibe terminantemente que los artistas se dirijan al público y establezcan diálogo con él, cosa que el señor Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones y a la legislación vigente". Llach torna a ser un cantant vedat a Espanya i es refugia a l’ estranger: Puerto Rico, Veneçuela, …

A Londres, al Central Westminster Hall, comparteix escenari juntament amb el encara desconegut Joaquín Sabina. Mor Franco.

1 9 7 6

Lluís Llach tornarà a Espanya, iniciant una nova etapa en la seva vida. El seu retorn es celebra amb un recital al Palau d’Esports de Barcelona, davant els líders de les noves forces polítiques i socials de Catalunya, recital recollit en forma de disc sota el títol de "Barcelona gener de 1976".

1 9 8 0

Lluís Llach realitza un dels seus treballs musicals més estimulants, un entranyable homenatge sonor als dies de la seva infància i al paisatge empordanès. El titula "Verges 50". S’estrena, amb gran èxit, al Teatre Grec de Barcelona, acompanyat per la banda municipal de la ciutat.

1 9 8 3

Mor la seva mare, Maria Grande i Vall. Lluís Llach li dedica un homenatge al seu record, "Maremar" que un any i mig després es convertirà en un dels discos mes entranyables per l’autor.

1 9 8 4

Apareix el disc titulat genèricament "T’estimo" que obre amb la cançó "Amor particular", composició que Lluís Llach dedica al seu públic.

1 9 8 5

L’Acadèmia Francesa del Disc li atorga el premi al millor compositor de l'any 1984 pel seu treball "T’estimo", un guardó compartit amb Leonard Cohen.

A l'abril apareix al mercat el seu nou disc, "Maremar", en el que hi participen Maria del Mar Bonet i Marina Rossell.

1 9 8 6

El 6 de juliol, té lloc l'esdeveniment més important de tota la seva carrera musical: el concert davant de més de cent mil persones, al Nou Camp. Es tracta de la major convocatòria musical realitzada per un únic cantant a Europa.

El concert seria enregistrat i editat en un disc doble "Camp del Barça, 6 juliol de 1985".

1 9 8 8

Després de molts anys d’absència Lluís Llach torna a l’escenari de l’Olympia de París, per presentar les cançons del seu últim disc, "GEOGRAFIA". Participa, conjuntament amb d’altres representants històrics de la nova cançó, en un tancament de dos dies als locals de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Catalana, que organitza l’Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), en protesta pel tracte discriminatori que reben per part de les emissores radiofòniques que pertanyen a la Generalitat i de la televisió de Catalunya TV3. Composa la banda sonora original per la pel·lícula "Le Voleur d’enfants", dirigida pel cineasta d’origen francès Christian de Chalonge i protagonitzada pels actors Michel Piccoli, Marcello Mastroianni i Àngela Molina (anteriorment, ja havia escrit la música per la pel·lícula "El río que nos lleva"). Posteriorment farà el mateix amb la sèrie de televisió "La forja de un rebelde", que va ser dirigida pel realitzador Mario Camus.

1 9 9 1

Grava a un estudi mòbil situat a la masia que té a Parlavà el seu nou disc, titulat genèricament "Torna aviat" i enregistrat durant la guerra del Golf. En aquest àlbum s’inclou la cançó "Insubmís", a la que hi col·labora una associació d’imsubmisos al servei obligatori. A un altre tema del disc, "Au Blanca", hi participa la soprano Victòria de los Àngeles.

1 9 9 2

Es celebren les Olimpíades de Barcelona, i Lluís Llach tenia previst participar-hi amb "Cantata a Barcelona", una obra simfònica escrita per a ser estrenada durant els Jocs Olímpics, homenatge als valors de fraternitat i solidaritat que l’esport aficionat comporta. Per motius econòmics no s’estrena durant les festes de la Mercè. La "Cantata", que inclou textos escrits pel propi Lluís Llach i pel poeta Miquel Martí i Pol, es convertirà, l’any següent, en el disc "Un pont de mar blava". Abans de finalitzar l’any, Lluís Llach celebra els seus primers vint-i-cinc anys de carrera musical, realitzant una sèrie de recitals en els que recupera velles composicions en directe com "El bandoler" i "La gallineta". Finalment, aquesta commemoració culmina amb l’aparició d’un disc en directe, "Ara". Aquest any en Lluís Llach fitxa per una companyia catalana independent, Picap.

1 9 9 3

Lluís Llach es concentra en la gravació del que serà el seu proper disc, titulat genèricament "Un pont de mar blava". Mentre tant l’editorial valenciana "tres i quatre" prepara la publicació de la més extensa biografia del cantant de Verges realitzada fins a la data . A finals del mes de Novembre al Palau Sant Jordi de Barcelona, interpreta durant dos dies consecutius l’obra simfònica "Un pont de mar blava" acompanyat per setze músics. A tots dos concerts hi varen assistir unes trenta mil persones que aclamaven el cantant i compositor. Invitat pel Festival internacional d’ Edimburg , Lluís Llach actua a la capital escocesa amb una excel·lent acollida de públic i crítica.

1 9 9 4

A finals d’any apareix al mercat "Rar". Inclou vuit cançons. En aquesta producció Lluís Llach mostra versions diferents d’alguns dels seus temes més emblemàtics (com les clàssiques "Campanades a Morts" i "Onades"), presenta altres inèdits ("Roses blanques" del poeta Miquel Martí i Pol) i dóna la seva particular visió del tema "El Cant dels Ocells". El disc es complementa amb altres gravacions en directe com "A l’estació" realitzada el 1993, "Bambolines" i "Ara de nou", les dues del 1991 i "Shenandoah" durant 1992.

1 9 9 5

En aquest any Lluís Llach grava el disc titulat "Porrera". Homogeni amb la línia de "Un Pont de mar blava" dedicat al poble del Priorat, Porrera, del que guarda bons records de la seva infància i on té establerta la seva residència.

1 9 9 7

Lluís Llach trenca la línia musical que caracteritza els seus darrers treballs. Es produeix una retrobada amb les seves pròpies cançons. Els temes d’aquest treball, són interpretats molt lliures, basats únicament en la guitarra i el piano.

1 9 9 9

Apareix al mercat discogràfic el seu nou treball "9". Aquest treball marca una nova etapa musical. "9" conté nou cançons dedicades a nou històries totalment diferents amb temes dedicats a l’amor, a la política i a la crítica social.

2 0 0 0

El 6 de maig d’aquest any realitza un dels seus somnis: estrenar a la Plaça de Bous de València, la cantata que titula "Germanies 2007", en la que ha col·laborat, en l’elaboració dels textos, en Miquel Martí i Pol. L’escenificació destaca pel seu caràcter innovador, amb l’acompanyament d’una banda integrada per 15 músics, la participació de la cantant cubana Lucrècia, del contratenor Xavier Torra i d’una coral formada por 200 nens de diferents agrupacions corals de Catalunya, el País Valencià, Mallorca, Perpinyà i Fraga. A finals de l’estiu entra a l’estudi per treballar al seu nou treball discogràfic, que titula "Temps de revoltes", i que inclou la cantata, i a més temes com "I tanmateix", "Veritat i mentida" i els dos himnes que va composar per recaptar fons a favor del poble de Kosovo.

Més que un esdeveniment, va ser el 6 de maig. Pensàvem que aquella nit, en una plaça de bous de València plena a vessar, seria irrepetible. Ens sentíem, els miler de persones que vam compartir una mateixa pell esborronada, portadors d'un estrany i màgic privilegi que ens permetia de viure i compartir en directe aquell espectacle magnífic – i els colors i les músiques, els poemes.

Per sort, tanmateix, ara ens arriba la notícia que aquella nit no serà única, que s’ha condensat en un petit disc compacte, que podrem evocar-la, els qui hi vam ser, i podran viure-la i recrear-la, els qui s’ho van haver d’imaginar. No podíem deixar perdre, en mans de la volàtil memòria – mal que siga de tanta gent, el temps la desdibuixa -, una gesta com la d’aquell crit de germania que es va sentir el 6 de maig. "Germanies 2007" , la cantata que va crear Lluís Llach i Miquel Martí i Pol, se’ns ofereix, ara, perquè la puguem escoltar, cantar, aprendre, perquè la utilitzem com el que és: un himne que sap ser síntesi de passat, present i futur del nostre país.

Amb la portentosa veu del contravenir Xavier Torra posant so a l’anima d’un país al llarg del temps, amb la calidesa de Lluís Llach i Lucrècia, per representar el present i el demà immediat, amb les veus blanques de cinc corals dels Països Catalans (els cantors del misteri d’Elx, el Cor infantil III de l'Orfeó Català, els Blavets del monestir de Lluc, a Mallorca, l´Institut Musical de Fraga i el Liceu Joan Lurçat de Perpinyà) que obren les portes del futur des de tots quatre punts cardinals, "Germanies 2007" és l’ espectacle més gran, intens i emocionant que ha viscut el nostre país en molt, molt de temps.

L’ovació que va merèixer la seva estrena i única representació fou més clara que qualsevol explicació que jo us puga donar. Els versos de Miquel Martí i Pol sintetitzen, de la millor manera possible, l’esperit i la força d'aquesta cantata:

"Vinc de molt lluny i vaig lluny encara

Que m’empenyen designis de goíg i llum.

Vinc, i el vent de tants anys m´ha colrat la cara,

Però duc la flama als ulls".

Eliseu Climent